sucre sanguini

Corral (36), excitant els nervis vagus per sota de les ramificacions cardíaques, prèvia denervació del pedicle hepàtic, troba un descens del sucre sanguini, que atribueix a una major activitat endocrina del pàncreas.

Clark (75) observa en el conill que les drogues que estimulen el parasimpàtic produeixen una baixa del sucre sanguini.

Respecte a això hem d'esmentar l'opinió d'autors, com Bang (86), que neguen que es pugui parlar amb exactitud d'una valor mitjana del sucre sanguini del gos normal.

Dressel i Zemmin (133) observaren en l'home que, administrant colina per via subcutània o oral, es produïa, en un gran nombre de casos, una disminució del sucre sanguini; acció atribuïda per aquests autors a una excitació parasimpàtica.

Tant en l'experiment 5 com en el 6, en què s'han seccionat ambdós vagus en el coll i en el tòrax, no pot apreciar-se una baixa del sucre sanguini, comparable a les obtingudes amb la via vagopancreàtica intacta.

Conegudes aquestes variacions, vaig portar a cap una nova sèrie d'experiments, que produïen l'asfíxia del cap aïllat connectat al tronc pels nervis vagus, per suspensió momentània del flux sanguini, pinsant amb els dits els vasos perfusors i observant sistemàticament les variacions del sucre sanguini.

A més, en els experiments 19 i 22 pugen les valors del sucre sanguini, sense passar, en canvi, en els de l'altra sèrie.